La porta de l’esperança..

.....aquest és el nom que rep el sistema penitenciari d’Estelí, més conegut com la Chacara, i és que tota civilització és proveïda d’un sistema de reclusió que contribueix a establir la hegemonia social. Aquest és el pretext de la pedagogia política (els discursos polítics) que neix i es fa present amb els inicis de les civilitzacions, on el pas de l’ordre natural a l’ordre social s’ha descrit com una normalització de les relacions de poder de caràcter cultural, mitjançant un pacte que regula els dos àmbits de l’escena social, el domini i la submissió”. La paradoxa rau en què per establir un ordenament social es legitima la política d’un govern que contribueix a dominar la voluntat general d’un poble sotmetent-lo als interessos d’uns particulars. I és què el dilema està servit, si vetllem pels interessos comunitaris per damunt dels individuals, ens trobem que les lleis que són legitimades en els contractes socials poden anar en contre dels drets dels individus, un exemple seria l’alemanya Nasi, o actualment es pot observar en qualssevol dels governs “democràtics” on la política és representada per una minoria que legitima el interessos de l’imperi capitalista. Per contra, si vetllem pels interessos individuals, sembla que les persones estiguem abocades a l’eterna lluita per la subsistència....

La població penal de la Chacara és majoritàriament jove i consta de 800 reclusos, (privados de libertad) que són dividits en 6 pavellons, un d’ells és el de les dones. En cada cela hi conviuen, aproximadament, 14 presos.

Els joves reclusos que han ingressat en el sistema penitenciari mantenen una mala comunicació amb la seva família, això ha contribuït a què aquests s’introdueixin en grups juvenils i conseqüentment en la delinqüència, en la vagància. Aquest joves acostumen a tenir problemes amb les drogues, l’alcohol...

Afortunadament l’alcoholisme es tractat des dels Alcohòlics Anònims (AA) on acudeixen els Basucas, Piluca, Bolos, alcohòlics a explicar el seu estat d’ànim, la seva vida en l’etilisme, com se’n van sortir i les misèries que han viscut, etc.

Val a dir que AA a pogut accedir a la Chacara per dur a terme el seu programa un cop a la setmana, el cert és que l’accés d’aquesta institució al centre penitenciari va ser molt dificultós, van haver-hi molts anys de batalla per poder conscienciejar a les autoritats, de la necessitat de treballar amb els reclusos alcohòlics per tal de que aquests puguin tornar a conviure en la societat de manera satisfactòria. El privat de llibertat que assisteix a les sessions d’alcohòlics anònims, sap que en un futur, quan se li obrin les portes del sistema, podrà anar a un centre d’AA. He de dir que en aquests centres hi ha persones que fa més de quaranta anys que han deixat de beure alcohol, són autèntics herois que han sabut restablir la seva vida, una vida que ha deixat enrere la violència vers les dones i els fills, que ha estat sotmesa a humiliacions per tal de beure un vas de guaro (alcohol), una vida on la penitència del bolo era dormir al carrer per no avergonyir a la seva família del seu estat.

El passat dia 29 d’agost es celebrava el primer aniversari de AA a la Chacara, aquesta programa és per alguns la porta de l’esperança......