viernes, 18 de septiembre de 2009

Tomar la tierra (pobres, i, vius)


El passat dia 30 d’agost a les deu de la nit, alguns joves del barri Boris Vega i del Monte Sinaí van prendre possessió d’unes terres anomenades, pels propis ocupes, el paraíso, situades enfront la Universidad Nicaragüense de Ingenieros (UNI)
La finalitat d’aquesta iniciativa és fer pressió al govern municipal, governat pel FLSN, per què disminueixi el preu del piso (del sòl) i poder fer una vivenda.




Per què ens fem una idea, un solar, fora del centre d’Estelí, val sis mil dòlars (120.240 Cordobas), i el salari mig d’un treballador és de 4500 Cordobas al mes ( 225 Dòlars), essent el salari mínim 2025 Cordobas (101$) . Val a dir, però, que en el barri Boris Vega hi ha una població força pobre... algunes famílies s’alimenten d’arròs o “frijol”, amb quallada o formatge, els 365 dies de l’any.

El Boris Vega, la Chirisa, l’Oscar Gàmez i Villa Esperanza són barris que sorgeixen als anys ’80 fruit d’una toma. Els veïns van prendre les terres i van construir “cases” amb parets de plàstic. I és què per entendre el desenvolupament dels barris i la situació econòmica de les famílies, hem de saber que quan una família té un solar, primer es construeix una cabana amb quatre pals i el sostre i les parets de plàstic per aixoplugar-se de la pluja; si la família es guanya mitjanament la vida, es construeix una casa amb parets de fusta.
Amb el pas del temps, si les famílies han pogut estalviar alguns dinarets, inicien la construcció de la casa per parts. Primer fan els fonaments, quan han pogut estalviar alguns dinerets més, fan el piso (el terra) de formigó i les quatre parets de blocs. Amb el temps fan les parets de les habitacions, quan poden, repeyan (arrebossen) les parets exteriors i interiors..... així van fent fins que acaben de construir la casa.



La casa on visc, està constituïda per una cuina americana, un menjador, dues habitacions, un lavabo i un safareig. Les parets estan arrebossades però els falta la capa de pintura. El piso està enrajolat, però manca enrajolar les dues habitacions...
Actualment estan fent una tercera habitació amb un lavabo, on dormiran el pare i la mare de la família, manca posar el sostre, l’enrajolat, els mobles i el bany. Tal vegada a mitjans de l’any vinent estarà feta aquesta habitació.



Reprenent el tema de la toma, es precís informar que va ser iniciada per 500 famílies, essent-ne actualment el doble. Si ens personem a la zona de l’ esdeveniment, sembla que un es trobi al vell mig d’un camp de batalla.


L’extensió del terreny ocupat s’ha duplicat, i si en un moment es van prendre unes terres d’una dona a qui l’ajuntament li embargava els terrenys per no pagar els impostos, ara s’ha estès a terrenys privats, i els okupes arriben prop de la casa on estic vivint. Així, els primers terrenys, els que estan enfront de la UNI, s’anomenen el Paraiso, mentre que els terreny que han ocupat darrera de casa s’anomenen el infiernillo, aquest nom és degut a que els darrers ocupes són “la flor i nata”, la xusma d’altres barris (Óscar Gàmez, el Rosario, etc).


Podríem dir que els qui van iniciar aquesta iniciativa, en un principi, tenien l’oportunitat de què el govern central (l’esdeveniment ha sortit als mitjans de comunicació i em temo que passa a ser un assumpte d’estat) cedissin els terrenys a les famílies per què es construïssin les vivendes, però hi ha una sèrie d’esdeveniments que em fan dubtar d’aquesta alternativa, sempre mirant-ho des de la lògica occidental, i atenent-me a què no conec la cultura Nicaragüenca.... més aviat, cada dia em sorprenen més.... suposo que amb el pas del temps acabaré entenent alguna coseta...

....Doncs bé, com deia, hi ha hagut una sèrie d’esdeveniments que no són favorables a les demandes de les famílies que han ocupat les terres....

..en primer lloc, és el fet de qui va organitzar la toma no tenia la capacitat de lideratge per dirigir aquestes famílies, i controlar si vertaderament els cal una vivenda, hi ha famílies que tenen la seva casa i han ocupat el terreny per vendre’l. Hi ha un cas que si més no, resulta força curiós. Un jove del barri, un noi costa-riqueny de 18 anys que vivia amb la seva tia ( la seva família viu a Costa Rica) va ocupar un espai de terreny que al cap de dos dies el venia per 1000 Cordobas (50$) a un home. A aquest últim, quan va anar al “seu terreny”, li van notificar que el terreny que havia pagat era un carrer.... aquesta és la picaresca, el joc dels vius, n’hi ha que venen un terreny que no és seu i d’altres que el compren per treure’n un bon benefici.. El jove costa-riqueny ha hagut d’anar a viure amb la seva família....

En segon lloc, hi ha hagut un cas tràgic, resulta que un home amb la seva muller van ocupar una terreny. Un dia, l’home va anar casa seva per dutxar-se i treure’s la brutícia de sobre. Quan va tornar al terreny, va veure que la seva dona era posseïda per un home.. sembla ser que aquesta li va dir al seu marit que ja no tornaria amb ell, que es quedaria amb l’altre home. Al marit li va agafar un atac de còlera i va degollar a la seva dona....

Podríem dir que els últims que van prendre les terres hi estan per fer negoci, aquests són subjectes d’altres barris, sembla ser que són membres d’alguna pandilla i tenen les màns molt llargues...

..per que ens fem una idea, el diumenge 13 de setembre a la tarda, va aparèixer, al porxo de la casa, un noiet amb dos bidons, ens va demanar si li podíem omplir d’aigua...

...mentre li omplia els bidons, dins la casa, el noiet esperava al jardí on hi romanien la Mini i la Gordi, dos cadellets ...
...En acabar d’omplir els bidons, vaig sortir al porxo i li vaig lliurar al noiet. Seguidament vaig reiniciar la lectura d’en Robinson Crusoe al porxo de la casa, amb la lectura m’acompanyava la Mini, que reposava enfront meu.....

....La meva sorpresa va ser quan al cap de mitja hora tornava a aparèixer el noiet amb un parell de bidons. Em va tornar a demanar si li podria omplir d’aigua, li vaig demanar a la Berta (la mare de la família) si podia omplir-los, i sota el seu consentiment ho vaig fer.

A la nit varem trobar a faltar a la Gordi i la Mini, algú les havia agafat..... Avui, dimarts dia 15 de setembre, ha vingut un germà de la Berta (en Norman, que també ha pres un terreny) a casa i ens ha portat a la Gordi. Ens ha explicat que ha vist al cadell, lligat en un palo (arbre) prop del terreny que ha pres. En Norman ha agafat el gos i ha demanat a la família que què feien amb aquell gos. Els ha manifestat que aquell cadell era seu i que tenia els papers..

....I la Mini? en el dia d’avui no ha aparegut, esperem que demà en Norman, la pugui rescatar dels malfactors.......... on hi havia un cadell hi ha d’haver l’altre, i si no, que preguntin a qui li han comprat.
Sembla ser que el dimecres, el govern, dirà als ocupes que es fa amb ells, si els dona uns terrenys o si el envia els antidisturbis per desallotjar-los. Amb tot, els ocupes han anat construint la seva “llar” de plàstic o de fusta, i utilitzen a les dones i els menuts per què l’exèrcit o els antidisturbis no actuïn amb violència.