Idiosincràsia NICA

Per un nou vingut, el que més li sobta de la societat nicaragüenca és la dependència del poble vers els ajuts humanitaris i econòmics de les ONGs, Fundacions, etc. que contribueixen en el desenvolupament del país, creant un cordó umbilical entre el poble nicaragüenc i els estats, municipis, etc. de les esmentades institucions. Sembla que les organitzacions no governamentals i els voluntariats siguin els herois que trauran de la misèria al poble de Nicaragua, quan el cert és que el condemnen a un estat de dependència que impedeix el desenvolupament de la societat nicaragüenca.

El lector pot pensar que aquesta és una conclusió a la que ha arribat el narrador, però el cert és que aquest últim manifesta allò que li han transmès alguns membres del municipi de Estelí, i alhora li és ratificat per algunes actituds observades, tant pel poble d’Estelí, com per alguns cooperants. Els segons per tirar endavant un projecte sense comptar amb el poble i a vegades amb les seves necessitats, i els primers per demanar molt i comprometre’s poc...

Tal vegada el caràcter nica tingui molt a veure amb la seva política, o, la política de Nicaragua ha format una societat que resta enquistada en els ajuts humanitaris.... potser ja sigui un costum o una estratègia que neix en l’època de les colonitzacions – Com que vostès ens han després de la nostra cultura, costums, tradicions, etc. ara els toca construir el país que els resulti modèlic. –

El dissabte 18 de juliol varem fer un taller de cuina a la casa on estic instal·lat, hi van participar nois i noies del barri Boris Vega i d’altres barris d’Estelí. El cert és que les noies havien de fer un curs de computació a la comunal del barri, però com que dissabte no hi havia corrent elèctric, es van apuntar al taller que fèiem.

Varem fer un Queque de xocolata, és a dir, un pastís de xocolata... tothom que hi era va participar, alguns en l’elaboració, i d’altres en la neteja de material... val a dir que també varem anar a comprar al super, i que va ser un desastre, el nois no saben buscar allò que volen comprar....

L’objectiu d’aquesta activitat era que els nois es familiaritzessin amb les arts culinàries, i que compartissin un espai amb noies on hi regnés el respecte, la tolerància i l’ajuda mútua. En certa manera es pretenia que l’home aprengués a cuinar i alhora, a fer-ho per la dona. I és que l’home nicaragüenc no sap fer ni una amanida... per això ja té la seva dona, i si no, ja ho farà la mama.

Val a dir que l’activitat va anar molt bé, però en acabar el taller, els chavalos (nois) em van dir que quan organitzaria el proper taller. Els vaig haver de cridar l’atenció i els vaig manifestar que no tenia cap intenció d’estar organitzant tallers per què d’aquí un any, es deixin de fer. – Així chavalos, més us val que un o dos de vosaltres es faci responsable d’aquesta activitat, perquè un servidor no pensa ser el motor, ni el líder de res, vosaltres proposeu i prepareu les activitats, que ja rebreu el meu ajut.

Tornant a la dependència del Nica, aquest és un exemple que mostra la disposició a participar de les activitats que altres munten.

Ara ja tinc clar quin és un segon objectiu de la meva estada a Nicaragua, Assessorar als joves per que programin i desenvolupin aquelles activitats que han estat consensuades per la resta dels seus iguals.

Una altra fet que m’ha sobtat molt dels nicaragüencs, és la facilitat que tenen per no concretar res, o bé, per comprometre’s a fer allò que no faran.. bé, tampoc podem generalitzar, o tal vegada no sigui ben bé així, però és la sensació que un té...

.... les coses es fan a la manera Nica, improvisant, o de forma dispersa.

Se’m acut una anècdota, avui diumenge 26 de juliol he assistit a un partit de futbol. En un principi havíem quedat a les 7h a casa el Doctor (l’entrenador, que és metge naturista), després el veí, que juga en l’equip Atlètic Boris, m’ha dit que aniríem en bus, finalment m’ha comentat que ell anava amb bici i que jo anés amb l’entrenador, que ell anava amb taxi. Doncs bé, he enganxat al Doctor sortint del barri per anar a agafar el bus.

En iniciar el partit L’Atlètic Boris ha iniciat el joc amb 8 jugadors, mentre que l’equip rival ho feia amb 11, el motiu? doncs que alguns dels chavalos no havien arribat al camp a l’ hora. Val a dir que quan duien vint minuts de joc, han aparegut, i que el partit l’ha guanyat el Boris (1-0).

Podria dir moltes coses que m’han sobtat, però no voldria oblidar que una de les principals característiques de la societat nicaragüenca, és la seva hospitalitat, el nica t’oferirà el seu llit i ell dormirà al terra, o bé compartirà el seu menjar per molt magre que sigui.

L’alliberació d’Estelí.

La vigília del dia 16 de juliol es celebra a Estelí, la mort de José Benito Escobar (comandant de la guerrilla d’aquest municipi) en mans de la guàrdia nacional de Somoza, el quinze de juliol de mil nou cents setanta vuit

La festa s’inicia la vesprada del 15 de juliol al parc del centre d’Estelí, on es realitzen diferents activitats, concerts de música polca (música tradicional de Nicaràgua), música revolucionaria i balls tradicionals, aquestes activitats són organitzades pel Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN), que alhora prepara un concurs de música d’autor, on nois i noies es presenten per cantar una cançó (la lletra d’aquesta és pròpia de cada un dels participants) que té com a temàtica la revolució de Nicaragua. Amb aquesta activitat sembla que el govern convoqui al jovent a la partició politico-cultural, i a la conscienciació de que la legitimitat política és del poble, que aquest és sobirà de l’estat....

...indagant una miqueta, un se’n adona que això no és així, sinó que fa uns anys va sorgir un partit paral·lel al FSLN, el FRS (Frente Renovación Sandinista), compost per un grup d’intel·lectuals que es van desentendre del Frente Sandinista de Liberación, i que apostaven per un partit de centre esquerra. El nou partit va ser il·legitimat pel FSLN i com que l’himne del partit d’Ortega era escrit per un membre del nou partit, aquest últim va dur al FSLN als tribunals per apropiació indeguda.

Podríem dir que aquesta festa i les activitats que es fan el dia 16 a Estelí, tenen una forta connotació política, alhora, la festa nacional que és celebra el 19 de juliol a Managua, és més un esdeveniment polític que una festa popular....

...sembla ser que tots els funcionaris estan convocats a Managua, sota coacció de rebre una carta de renuncia laboral, si no assisteixen al discurs del president Ortega el dia de la celebració revolucionaria.

Per no ennuvolar l’esdeveniment, i treure el protagonisme al jovent, val a dir que el 15 hi ha un ambient festiu que s’allarga fins el dia 16, on els alumnes de l’intitut Nacional fan una comparsa en direcció al parc d’Estelí. Aquesta marxa és molt animada, tant per la banda musical de l’institut com per les corografies dels nois i noies que ballen mentre transiten pel c/ central, direcció al centre.

Beisbol (semifinal Boér Vs Estelí) 10/7/09

L’estudi d’una tribu, una cultura, una societat, es fa, en l’antropologia, a partir d’un estudi de camp. L’antropòleg habita i conviu amb els indígenes o els individus a estudiar, per tal d’entendre la cultura, les tradicions, etc. Com un camaleó, l’antropòleg intenta entendre l’objecte i el subjecte d’estudi, adaptant-se als costums de la societat a estudiar. Però com diu Malinowski, l’antropologia no és una ciència en tant que l’observador únicament fa una interpretació d’allò que veu. Això és així perquè tota vivència precedeix una emoció que és experimentada de manera singular.

Fet el preàmbul, manifestar que una manera de viure una cultura diferent, és a partit de conviure i viure amb les persones autòctones del país, tribu.... això vol dir fer un exercici d’adaptació a les adversitats i comoditats (talvegada incomoditats) en les que un es troba.

El cert, però, que una altra manera de viure, sentir i intentar entendre una societat diferent a l’occidental, és a partir dels grans esdeveniments (festes, competicions esportives) en aquests les persones es mostren tal com són, les emocions estan a flor de pell, això fa que un nouvingut pugui copsar l’essència i la naturalesa dels nadius.

El Beisbol “beis” és l’esport que majors seguidors té Nicaragua (deixant molt enrere el futbol), avui se’m ha ofert l’oportunitat de gaudir i viure el fervor d’un gran esdeveniment com és la semifinal de beisbol, Boér Vs Estelí.....

Per que ens fem una idea de com va la lliga, el Boér (de Managua) juga amb avantatge, l’Estelí ha perdut els tres darrers partits i és avui que se li ofereix l’oprtunitat de passar a la final, si guanya, passa a finals i farà sis partits amb l’equip de Granada. El guanyador de la lliga és aquell equip que aconsegueix guanyar quatre dels sis partits.

....he de dir que assistir a l’estadi ha estat poder gaudir d’una gran festa que s’inicia als voltants del camp de beisbol, on la gent espera per poder entrar. Avui m’he quedat sorprès de moltes coses que topen amb la manera de fer en la nostra societat, són petits o grans detalls que m’han sobtat però que en cap moment he intentat interpretar, però si entendre.

En arribar a l’esplanada on hi ha el camp, hem comprat les entrades a un senyor que les oferia, sorprenent, aquí les entrades no es compren a la taquilla!!!! la gent fa la cua per accedir a les graderies del camp, en arribar a la porta d’accés es lliura l’entrada i et col·loques allí on pots.

En arribar a la porta d’accés, els organitzadors i la policia ens han tancat la porta als nassos... en Marwin, pare de família de la casa on visc, ha manifestat a un agent de l’autoritat que teníem un lloc reservat per veure el partit.... finalment em pogut entrar i ens em instal·lat a la cinquena graderia, rere nostre hi ha el buit..... un servidor que pateix de vertigen no veia les coses gaire clares.... i si caic?

En Marwin és tant detallista i hospitalari, que m’ha aconseguit una cadira per poder seure. El fet de poder-ho fer, m’ha ajudat a poder observar l’ambient que ens rodeja. De fet les graderies estan molt plenes (el camp pot acollir 2000 espectadors), els voltants del camp de joc està envoltat de policies antiavalots que duen metralladores, casc i in escut....

.

Mentre mirem com escalfa l’Estelí, sentim cops a la porta d’entrada, hi ha gent que vol veure el partit des de les grades (ho emfatitzo perquè n’hi ha que s’han instal·lat als cims dels arbres per poder-lo veure). Miro al meu darrera i veig que hi ha persones que salten el mur i s’instal·len darrera meu. La porta d’accés, de tant en tant s’obra per donar pas a més espectadors, en total sembla ser que acabem essent 5000 persones que mirem el partit de beisbol.

L’ambient, en l’escalfament i durant el partit, és molt festiu, els espectadors mengen i beuen, els estelinens estan contents perquè el seu equip està guanyant...

.... en finalitzar el partit brolla un estat d’eufòria total, l’Estelí s’ha classificat per la final, alguna gent baixa les graderies i s’enfila a la tanca per accedir al camp. sorprenentment, la policia no fa res, deixa fer, permet que els seguidors de l’Estelí puguin celebrar la victòria amb els jugadors.

En sortir del camp manifesto, al grup de niques amb els quals he anat a veure el partit, la meva sorpresa vers l’acció, (o tal vegada inacció?) policial. Em responen que és una mesura preventiva, si haguessin actuat els espectadors s’ho haguessin pres com una provocació...

Sembla ser que el beis és un esport molt apreciat a Nicaragua i que a al vegada es viu com una festa, on tothom hi està convidat.....

....però com hem dit abans, cada u fa la seva interpretació d’allò que veu, així som lliures d’interpretar aquest esdeveniment, que tal vegada ens ensenyi una altra manera d’actuar davant les masses.

Ventilar la ment...

....com quan dormim i el porus es dilaten per excretar les toxines que contaminen la nostra alcova, fent-nos obrir la finestra per alliberar-nos de la fetidesa exsudada.

Tal vegada sigui, aquesta, l’analogia que exemplifica l’acció d’obrir la ment.

.....per provocar un corrent d’aire que ens permeti desprendre’ns de prejudicis, valors, etc. que ens han redreçat la mirada de l’infinit al nostre melic.

Ventilar la ment suposa fer un exercici que ens brindi l’oportunitat de copsar altres realitats, una altra manera d’entendre i viure la vida.

....és una experiència de transmutació cognitiva que ens ajuda a trencar les baules que ens

mantenen encadenats a un discurs polític, únic i uniformitzador, que resta al servei dels privilegiats.

...per trencar amb la cultura de la imatge i endinsar-se en el món de les il·lusions i les fantasies.....

....deixar-se portar per ser il·lustrat.

..per aprendre a desprendre’s de les pors, les rutines enquistades, cronificades i de les pressions socials que contribueixen a engrossir un ideari de vida....

...que sembla que aboqui, a alguns, a un espiral d’insatisfaccions, i a uns altres a una felicitat, fictícia, nodrida de béns que permeten lluir i ubicar un cos estandaritzat, completament despersonalitzat.

... per desengrunar la ment ignorant de les falses aparences, les confusions i els enganys mentals que enfosqueixen el nostre pensament i ens submergeix a un discurs negatiu, pessimista i desesperançador.

...per copsar la llum que ens permet confiar amb les nostres capacitats, ocultes, generalment, darrera una cortina de temors i prejudicis.

...per desenvolupar la capacitat d’assumir allò que és inherent a la condició humana (les adversitats de la vida) néixer, créixer, afrontar canvis i malalties, envellir i morir.

....per tenir la serenitat d’acceptar les coses que no podem canviar, el valor per canviar les coses que podem canviar i la saviesa per saber-ho discernir.

....per gaudir de les petites coses que ens desperten un somriure i ens fan sentir bé.

.... per escoltar el cor i sentir les teves emocions en comptes de pensar-les......

..així, sentim: que estimem, que volem fer un canvi, que ens enfrontem als nostres conflictes, que em de fer allò o el de més enllà..... i aquesta sensació és qui dóna el senyal a la nostra ment per saber: que estimes, que podem canviar per poder créixer, que podem d'actuar....

....per poder ser, cada vegada més, una miqueta més lliures..

El destí de la teva llibertat està en el límit dels teus

pensaments.

Com en sóc de gelós i feliç de les persones que han arribat, en la vida, més lluny del que s'hi pugui arribar....

...d'aquelles persones que et desperten un somriure quan et veuen i estan enamorades de l'essència de la vida, normalment oculta als ulls....

...i n'hi ha d'aquestes persones, en conec unes quantes, tant sols és....

..... que transiten en l'anonimat.