Idiosincràsia NICA

Per un nou vingut, el que més li sobta de la societat nicaragüenca és la dependència del poble vers els ajuts humanitaris i econòmics de les ONGs, Fundacions, etc. que contribueixen en el desenvolupament del país, creant un cordó umbilical entre el poble nicaragüenc i els estats, municipis, etc. de les esmentades institucions. Sembla que les organitzacions no governamentals i els voluntariats siguin els herois que trauran de la misèria al poble de Nicaragua, quan el cert és que el condemnen a un estat de dependència que impedeix el desenvolupament de la societat nicaragüenca.

El lector pot pensar que aquesta és una conclusió a la que ha arribat el narrador, però el cert és que aquest últim manifesta allò que li han transmès alguns membres del municipi de Estelí, i alhora li és ratificat per algunes actituds observades, tant pel poble d’Estelí, com per alguns cooperants. Els segons per tirar endavant un projecte sense comptar amb el poble i a vegades amb les seves necessitats, i els primers per demanar molt i comprometre’s poc...

Tal vegada el caràcter nica tingui molt a veure amb la seva política, o, la política de Nicaragua ha format una societat que resta enquistada en els ajuts humanitaris.... potser ja sigui un costum o una estratègia que neix en l’època de les colonitzacions – Com que vostès ens han després de la nostra cultura, costums, tradicions, etc. ara els toca construir el país que els resulti modèlic. –

El dissabte 18 de juliol varem fer un taller de cuina a la casa on estic instal·lat, hi van participar nois i noies del barri Boris Vega i d’altres barris d’Estelí. El cert és que les noies havien de fer un curs de computació a la comunal del barri, però com que dissabte no hi havia corrent elèctric, es van apuntar al taller que fèiem.

Varem fer un Queque de xocolata, és a dir, un pastís de xocolata... tothom que hi era va participar, alguns en l’elaboració, i d’altres en la neteja de material... val a dir que també varem anar a comprar al super, i que va ser un desastre, el nois no saben buscar allò que volen comprar....

L’objectiu d’aquesta activitat era que els nois es familiaritzessin amb les arts culinàries, i que compartissin un espai amb noies on hi regnés el respecte, la tolerància i l’ajuda mútua. En certa manera es pretenia que l’home aprengués a cuinar i alhora, a fer-ho per la dona. I és que l’home nicaragüenc no sap fer ni una amanida... per això ja té la seva dona, i si no, ja ho farà la mama.

Val a dir que l’activitat va anar molt bé, però en acabar el taller, els chavalos (nois) em van dir que quan organitzaria el proper taller. Els vaig haver de cridar l’atenció i els vaig manifestar que no tenia cap intenció d’estar organitzant tallers per què d’aquí un any, es deixin de fer. – Així chavalos, més us val que un o dos de vosaltres es faci responsable d’aquesta activitat, perquè un servidor no pensa ser el motor, ni el líder de res, vosaltres proposeu i prepareu les activitats, que ja rebreu el meu ajut.

Tornant a la dependència del Nica, aquest és un exemple que mostra la disposició a participar de les activitats que altres munten.

Ara ja tinc clar quin és un segon objectiu de la meva estada a Nicaragua, Assessorar als joves per que programin i desenvolupin aquelles activitats que han estat consensuades per la resta dels seus iguals.

Una altra fet que m’ha sobtat molt dels nicaragüencs, és la facilitat que tenen per no concretar res, o bé, per comprometre’s a fer allò que no faran.. bé, tampoc podem generalitzar, o tal vegada no sigui ben bé així, però és la sensació que un té...

.... les coses es fan a la manera Nica, improvisant, o de forma dispersa.

Se’m acut una anècdota, avui diumenge 26 de juliol he assistit a un partit de futbol. En un principi havíem quedat a les 7h a casa el Doctor (l’entrenador, que és metge naturista), després el veí, que juga en l’equip Atlètic Boris, m’ha dit que aniríem en bus, finalment m’ha comentat que ell anava amb bici i que jo anés amb l’entrenador, que ell anava amb taxi. Doncs bé, he enganxat al Doctor sortint del barri per anar a agafar el bus.

En iniciar el partit L’Atlètic Boris ha iniciat el joc amb 8 jugadors, mentre que l’equip rival ho feia amb 11, el motiu? doncs que alguns dels chavalos no havien arribat al camp a l’ hora. Val a dir que quan duien vint minuts de joc, han aparegut, i que el partit l’ha guanyat el Boris (1-0).

Podria dir moltes coses que m’han sobtat, però no voldria oblidar que una de les principals característiques de la societat nicaragüenca, és la seva hospitalitat, el nica t’oferirà el seu llit i ell dormirà al terra, o bé compartirà el seu menjar per molt magre que sigui.