Es fa tard i encara estic enfront de
l’infant assegut en una pedra comença a indagar sobre la sorpresa: - serà que se’m vol endur a Espanya? la mare li comentaria que què faria si un servidor li proposes viatjar a Barcelona, el nen li manifesta que hi aniria per treballar dur i treure de la pobresa a la seva família. Avui viuen en una casa feta de fusta situada en unes terres que es van prendre, demà, qui sap on, i més quan d’ací a uns dies els aniran a desallotjar, sembla ser que la presa de terrenys està en mans dels jutges i que aquests han dictaminat que els antidisturbis de Managua han de fer fora a les famílies d’aquells terrenys.
La mare d’en Monchito m’explica la felicitat que va tenir el seu fill el dia que li vaig dir que havia parlat amb una amiga, Dra. en veterinària, per què assistís a dues sessions mensuals d’un curs que està fent els caps de setmana i que està dirigit als camperols. L’infant, amb els ulls plorosos de l’emoció, li va dir a la seva mare, si aquella havia estat una obra de déu, ja que es complia el seu somni, iniciar-se a la veterinària.
Fa uns dies la mare d’en Moncho m’explicava, davant d’aquest, perquè el seu fill no anava a cuidar els cavalls, tal com havia fet el curs passat. Sembla ser que l’infant entusiasmat per estar entre animals, s’oblidava de menjar, pateix anèmia, i va deixar d’anar a l’escola. Així que aquest curs, la mare va decidir que estudiaria 3er i 4art de primària i que no aniria a casa d’en Buanerge a cuidar cavalls. Mentre m’explicava els motius, un servidor se les enginyava per convèncer a la mare de què deixés anar al Monchito a casa d’en Buanerge. Finalment varem arribar a l’acord de què si en Monchito feia les tasques escolars i treia bones notes, podria anar a cuidar els cavalls i les vaques.
Manca un quart per les dotze del migdia quan surto de la casa de fusta per anar a dinar a casa de Doña Jerónima, al cap de vint minuts estic instal·lat enfront un plat d’arròs amb carn picada i frijoles, mentre dinem, la dona m’explica que un canal de TV espanyol (Antena 3) anirà al barri a fer un programa. Sembla ser que l’esmenta’t canal està preparant un reality show, on uns participants, uns adolescents de casa bé, passaran 20 dies vivint en un barri d’un municipi de Nicaragua, essent la casa ben humil. La intenció del programa és que aquests joves visquin en una situació ben diferent a la que viuen a la seva llar, aleshores, què millor que anar a un país subdesenvolupat per cercar un barri i una casa que compleixi amb els mínims, llum, aigua, gas, uns llits un bany i poca cosa més, i si el barri i la casa tenen el sòl de terra, és a dir, que els carrers no estan adoquinats o el sòl de la casa no està enrajolat, millor.
Doña Jerónima m’explica que els promotors d’aquests programa es van posar en contacte amb les diferents ONGs que hi ha a Nicaragua, i que amb aquella que oferia millors projectes, van arribar a l’acord de què els cerquessin un barri on poguessin anar a viure els joves que participarien en el programa, aquests no només viurien en una situació “precària”sinó que a més haurien de participar en un projecte d’una construcció que es farà en una zona Rural.
Així, que ja teniu a alguna gent del barri cercant una casa humil, amb el sòl de terra, però condicionada per anar a viure, a canvi, el barri rebrà uns dinerets per poder desenvolupar algun projecte.
Sembla que en aquest món, no tant sols hi ha una crisi de sistema econòmic i una crisi ideològica, sinó que s’està emfatitzant una crisis que ve de ben lluny, una crisis de valors, una crisis moral, on un se’n aprofiten dels altres per mostrar les vergonyes que els primers tenen a casa seva però que tant els agrada mostrar dels altres, perquè em pregunto, si vertaderament tenen ganes de fer experimentar a una colla de joves una manera de viure més humil, és necessari fer un viatge vers al tercer món? la resposta és que no és necessari, tant sols haurien de cercar un barri marginal de qualssevol ciutat espanyola, o bé, donar un parell de cartrons als nois de casa bé, perquè aquests visquessin en la situació que experimenten aquells que configuren el quart món, també anomenats sense sostre. Però amb tota crisi econòmica i veient com es dispara l’índex l’atur a Espanya, el millor és crear una cortina de fum on els alienats (els espectadors capaços d’engolir-se qualssevol programa porqueria) es conscienciïn que a pesar de la crisis que pateix el nostre estimat país, sempre hi ha qui ho passa pitjor.
