Poc em podia imaginar que la primera part d’aquesta labor, passaria a ser exposada a les jornades de salut mental organitzades per una universitat. I és que el passat 22 d’octubre se’m va brindar la possibilitat de fer una conferència sobre el concepte de salut i salut mental, en les jornades de salut mental organitzades per la facultat de psicologia de
Manifestar que tractar la temàtica des d’una disciplina que no hi té cabuda en la salut mental (la
pedagogia) va resultar tot un repte i alhora un exercici de reflexió, per aquells que assistien a la conferència.
En primer lloc, era un repte perquè en ple segle XXI es segueix encaixonant la pedagogia en l’àmbit escolar i formatiu, obviant que aquesta disciplina té un ventall d’intervenció molt ampli, i un paper MOLT important en la prevenció, ja que és des de l’educació que podem prevenir les malalties i les malalties mentals, a partir de l’educació per la salut. Això és així en tant que la dimensió de l’individu va més enllà de lo biològic i lo psicològic, al ubicar-lo en una societat on hi ha una cultura, un pes històric i social, i alhora una estructura educativa que determina, o, condiciona la conducta de la persona.
En segon lloc, va resultar un exercici de reflexió, ja que es convidava, als assistents, contemplar la salut des d’una perspectiva que es desmarca del referent positivista (lluny de l’objecte que delimita l’estat normal del patològic), per emmarcar-lo en un referent més optimista, que no positivista, com és el de la pedagogia. Entenent la salut com a subjecte que experimenta les seves vivències de manera sana o insana...
El títol del treball, i el de la conferència, resultava prou provocador per aquelles persones que ubiquen la salut mental en la psicologia i la psiquiatria. Amb Fonaments pedagògics de la salut-mental vaig intentar cridar l’atenció dels oients, per despertar-los la curiositat de tractar aquest tema, i els seus protagonistes (els malalts mentals), no tant des de la seva etiqueta, sinó des de la seva condició d’individu.
Val a dir, que quan em van proposar d’intervenir en les jornades esmentades, em vaig mostrar una mica preocupat, tots sabem que la salut mental resta monopolitzada per la indústria farmacèutica que es proveeix dels estudis “científics” que donen pes i un sentit al DSM IV i al C10. Així, sembla que m’enfrontava a un discurs, que si bé, no ha estat científicament provat l’etiologia de les malalties mental, té molt pes en l’època contemporània..... un pes que si s’abordés la temàtica de la salut mental, no tant des de la vesant mèdica, i més des de l’antropologia, la sociologia, la pedagogia, l’etnologia, és a dir, des dels estudis de les ciències socials, contemplant les ciències naturals, ens donaríem compte, com diuen alguns autors, que darrera el concepte de la salut mental hi ha interessos d’ordre polític que posen en perill, o, qüestionarien els discursos polítics que tant desordre mental ens proporcionen.
Així, vaig decidir tirar-me a la piscina i exposar les meves idees fonamentades des del discurs de la psiquiatria alternativa i alguns estudis antropològics, etnològics....
Per no sortir escaldat, vaig reforçar el discurs amb diversos exemples que se’m han presentat al llarg de la meva trajectòria en el món de la salut mental.
La conferència va acabar amb la frase d’Arturo Grag que diu Així “El de la locura y el de la cordura son dos países limítrofes, de fronteras tan imperceptibles, que nunca puedes saber con seguridad si te encuentras en el territorio de la una o en el territorio de la otra”.
és a dir, estem al límit de la normalitat, vorejant la bogeria, tot dependrà de l’habilitat que tinguem en resoldre els nostres conflictes per trobar-nos en un estat o en un altre.
