Beisbol (semifinal Boér Vs Estelí) 10/7/09

L’estudi d’una tribu, una cultura, una societat, es fa, en l’antropologia, a partir d’un estudi de camp. L’antropòleg habita i conviu amb els indígenes o els individus a estudiar, per tal d’entendre la cultura, les tradicions, etc. Com un camaleó, l’antropòleg intenta entendre l’objecte i el subjecte d’estudi, adaptant-se als costums de la societat a estudiar. Però com diu Malinowski, l’antropologia no és una ciència en tant que l’observador únicament fa una interpretació d’allò que veu. Això és així perquè tota vivència precedeix una emoció que és experimentada de manera singular.

Fet el preàmbul, manifestar que una manera de viure una cultura diferent, és a partit de conviure i viure amb les persones autòctones del país, tribu.... això vol dir fer un exercici d’adaptació a les adversitats i comoditats (talvegada incomoditats) en les que un es troba.

El cert, però, que una altra manera de viure, sentir i intentar entendre una societat diferent a l’occidental, és a partir dels grans esdeveniments (festes, competicions esportives) en aquests les persones es mostren tal com són, les emocions estan a flor de pell, això fa que un nouvingut pugui copsar l’essència i la naturalesa dels nadius.

El Beisbol “beis” és l’esport que majors seguidors té Nicaragua (deixant molt enrere el futbol), avui se’m ha ofert l’oportunitat de gaudir i viure el fervor d’un gran esdeveniment com és la semifinal de beisbol, Boér Vs Estelí.....

Per que ens fem una idea de com va la lliga, el Boér (de Managua) juga amb avantatge, l’Estelí ha perdut els tres darrers partits i és avui que se li ofereix l’oprtunitat de passar a la final, si guanya, passa a finals i farà sis partits amb l’equip de Granada. El guanyador de la lliga és aquell equip que aconsegueix guanyar quatre dels sis partits.

....he de dir que assistir a l’estadi ha estat poder gaudir d’una gran festa que s’inicia als voltants del camp de beisbol, on la gent espera per poder entrar. Avui m’he quedat sorprès de moltes coses que topen amb la manera de fer en la nostra societat, són petits o grans detalls que m’han sobtat però que en cap moment he intentat interpretar, però si entendre.

En arribar a l’esplanada on hi ha el camp, hem comprat les entrades a un senyor que les oferia, sorprenent, aquí les entrades no es compren a la taquilla!!!! la gent fa la cua per accedir a les graderies del camp, en arribar a la porta d’accés es lliura l’entrada i et col·loques allí on pots.

En arribar a la porta d’accés, els organitzadors i la policia ens han tancat la porta als nassos... en Marwin, pare de família de la casa on visc, ha manifestat a un agent de l’autoritat que teníem un lloc reservat per veure el partit.... finalment em pogut entrar i ens em instal·lat a la cinquena graderia, rere nostre hi ha el buit..... un servidor que pateix de vertigen no veia les coses gaire clares.... i si caic?

En Marwin és tant detallista i hospitalari, que m’ha aconseguit una cadira per poder seure. El fet de poder-ho fer, m’ha ajudat a poder observar l’ambient que ens rodeja. De fet les graderies estan molt plenes (el camp pot acollir 2000 espectadors), els voltants del camp de joc està envoltat de policies antiavalots que duen metralladores, casc i in escut....

.

Mentre mirem com escalfa l’Estelí, sentim cops a la porta d’entrada, hi ha gent que vol veure el partit des de les grades (ho emfatitzo perquè n’hi ha que s’han instal·lat als cims dels arbres per poder-lo veure). Miro al meu darrera i veig que hi ha persones que salten el mur i s’instal·len darrera meu. La porta d’accés, de tant en tant s’obra per donar pas a més espectadors, en total sembla ser que acabem essent 5000 persones que mirem el partit de beisbol.

L’ambient, en l’escalfament i durant el partit, és molt festiu, els espectadors mengen i beuen, els estelinens estan contents perquè el seu equip està guanyant...

.... en finalitzar el partit brolla un estat d’eufòria total, l’Estelí s’ha classificat per la final, alguna gent baixa les graderies i s’enfila a la tanca per accedir al camp. sorprenentment, la policia no fa res, deixa fer, permet que els seguidors de l’Estelí puguin celebrar la victòria amb els jugadors.

En sortir del camp manifesto, al grup de niques amb els quals he anat a veure el partit, la meva sorpresa vers l’acció, (o tal vegada inacció?) policial. Em responen que és una mesura preventiva, si haguessin actuat els espectadors s’ho haguessin pres com una provocació...

Sembla ser que el beis és un esport molt apreciat a Nicaragua i que a al vegada es viu com una festa, on tothom hi està convidat.....

....però com hem dit abans, cada u fa la seva interpretació d’allò que veu, així som lliures d’interpretar aquest esdeveniment, que tal vegada ens ensenyi una altra manera d’actuar davant les masses.