miércoles, 8 de julio de 2009

Ventilar la ment...


....com quan dormim i el porus es dilaten per excretar les toxines que contaminen la nostra alcova, fent-nos obrir la finestra per alliberar-nos de la fetidesa exsudada.

Tal vegada sigui, aquesta, l’analogia que exemplifica l’acció d’obrir la ment.


.....per provocar un corrent d’aire que ens permeti desprendre’ns de prejudicis, valors, etc. que ens han redreçat la mirada de l’infinit al nostre melic.


Ventilar la ment suposa fer un exercici que ens brindi l’oportunitat de copsar altres realitats, una altra manera d’entendre i viure la vida.


....és una experiència de transmutació cognitiva que ens ajuda a trencar les baules que ens

mantenen encadenats a un discurs polític, únic i uniformitzador, que resta al servei dels privilegiats.

...per trencar amb la cultura de la imatge i endinsar-se en el món de les il·lusions i les fantasies.....

....deixar-se portar per ser il·lustrat.


..per aprendre a desprendre’s de les pors, les rutines enquistades, cronificades i de les pressions socials que contribueixen a engrossir un ideari de vida....

...que sembla que aboqui, a alguns, a un espiral d’insatisfaccions, i a uns altres a una felicitat, fictícia, nodrida de béns que permeten lluir i ubicar un cos estandaritzat, completament despersonalitzat.


... per desengrunar la ment ignorant de les falses aparences, les confusions i els enganys mentals que enfosqueixen el nostre pensament i ens submergeix a un discurs negatiu, pessimista i desesperançador.


...per copsar la llum que ens permet confiar amb les nostres capacitats, ocultes, generalment, darrera una cortina de temors i prejudicis.


...per desenvolupar la capacitat d’assumir allò que és inherent a la condició humana (les adversitats de la vida) néixer, créixer, afrontar canvis i malalties, envellir i morir.


....per tenir la serenitat d’acceptar les coses que no podem canviar, el valor per canviar les coses que podem canviar i la saviesa per saber-ho discernir.


....per gaudir de les petites coses que ens desperten un somriure i ens fan sentir bé.


.... per escoltar el cor i sentir les teves emocions en comptes de pensar-les......


..així, sentim: que estimem, que volem fer un canvi, que ens enfrontem als nostres conflictes, que em de fer allò o el de més enllà..... i aquesta sensació és qui dóna el senyal a la nostra ment per saber: que estimes, que podem canviar per poder créixer, que podem d'actuar....


....per poder ser, cada vegada més, una miqueta més lliures..


El destí de la teva llibertat està en el límit dels teus

pensaments.



Com en sóc de gelós i feliç de les persones que han arribat, en la vida, més lluny del que s'hi pugui arribar....

...d'aquelles persones que et desperten un somriure quan et veuen i estan enamorades de l'essència de la vida, normalment oculta als ulls....

...i n'hi ha d'aquestes persones, en conec unes quantes, tant sols és....



..... que transiten en l'anonimat.



7 comentarios:

  1. Molta sort Ricard!!! Posa't barret que fa molta calor per aqui...peró fixa't que et teixis sigui transporable que encara qeu deixi entrar les bales, deixi sortir el pensament!!!

    Un fort i cálid petó Richy!!!

    Xénia

    ResponderEliminar
  2. Ai richi... que estic piripi i no n'he encertat ni una... aix... deia: "fixa't que eL TEIXIT sigui TRANSPIRABLE que tot i deixar entrar les bales, permeti sortir el pensament".

    Ara si...petons disléxics i borratxos!

    es que fa caloooooOooOoooO... i una cervesa... ajuda a passar-la...

    ciau papacito!

    Xénia

    ResponderEliminar
  3. Ricard!!!! m'encanta veure que finalment t'has fet un blog! així no et perdrem la pista! espero (i n'estic segura)que gaudeixis d'aquesta nova aventura que tot just s'inicia, els sentiments i emocions que hi poses faran que sigui increïble!cuida't molt i deixa't cuidar! Una abraçada enoooormeeee!!! estem en contacte virtuallllll!!! jejeje

    Clara

    ResponderEliminar
  4. Bona nit Riki!Com va el Boris? ja has començat a platicar amb les diferents cuadres?. o potser ara estas amb la pitaia sota el flamboiant?
    bÉ TRANQUI que la transmutació es millor lenta i segura.i un any és molt de temps per endavant.
    Felicitac. per el teu blog,
    Petonets de la teva tia.

    ResponderEliminar
  5. Eiiiii com es nota que l'energia s'ha dispersat en altres dilemes i ubiqües manifestes qüestions sens dubte. No temis al dubte!! Qui aspira a la magnificència ha de superar els raonaments del conscient col·lectiu que segur ja estàs desfent. T'animo moltíssim en el teu desteixir que et tocarà sens dubte, perquè en la vida cal descaminar sobre lo après, A.Machado (desaprendre per construir). I la teva oportunitat en aquest moment és brillant.
    Per això dono per boníssim no sentir la teva energia i que fluctuï per possibles paranys que al final es convertiran en llum i en lucidesa. Amic Ricard quan sentis l'amarga foscor pren força que en la sortida ocuparàs el lloc dels déus-humans o dels escollits, i elegiràs el destí d'aquesta energia.

    Molta força i una gran abraçada...

    ResponderEliminar
  6. Hola Ricard,

    dedueixo que el fet que no actualitzis el blog amb comentarisnous es pot deure a quatre possibilitats:

    1.No tens connexió a Internet/no t´enrecordes de l´usuari/password del blog. Probable.

    2.No has tingut temps, degut al període d´adaptació al nou context socioantropològic, etc. Molt probable.

    3.Degut al punt 2, juntament en part al punt 1, i degut a un "fly" mental en el qual estàs fent revisió de la vida (en general), de la teva vida (en particular), d´on venim/vens, o on anem/vas, doncs no escrius.Altament probable.

    4.Els amors nicaragüencs, ...Probable (i possible).

    La lògica em diu que l´opció 3, sense descartar una component pertanyent al vector 4, pot ser l´explicació al teu silenci.

    Deixant de banda la lògica (és conya, ja em coneixes, en el meu cas es improbable i impossible) només manifestar-te que et seguim uns quants en aquest blog, ja ho veus, la qual cosa implica que som uns quants que t´apreciem com a persona, pels teus valors i el teu caracter. Ja veuràs com la gent de Nicaràgua ràpidament haurà captat aquesta evidència.
    Per tant, al tanto amb el punt 4: ulls oberts i ment desperta: exposa´t.

    Una abraçada,
    Miquel.
    P.D: tot plegat és conya.
    P.D(2): o potser és una gran veritat.

    ResponderEliminar
  7. Benvinguts amics, avui em sento molt feliç!! per què finalment he pogut publicar un nou article al blog. De fet fa tres dies que ho estic intentant, però no recordava com s'edita, i com a bon Home, he seguit assajant fins que he trobat la fòrmula....jejeejeej
    Miquelet, no et sorprèn oi? sóc una mica desastre amb la tecnologia, però us puc assegurar que intento fer una bona labor de mediació, aquí hi ha un conflicte entre la comissió del barri i l'equip tècnic del projecte.... un servidor està en mig del camp de batalla, esquivant les bales, jejeje és un dir....

    D'altra banda, he de dir que el punt 4 que suggereix en miquel, s'ha d'anar amb peus de plom, sobretot les noies, n'hi ha una que es va liar amb un Nica, i va rebre per part de la dona...
    ..es veu que el noi no li va dir a la Elena (noia agredida que és sueca) que estava casat... li deia que era solter.
    No us negaré les insinuacions, però el cert és que em destrempa pensar que un es pot estar liant amb una noia i que en plena acció t'apareixi el marit... S'ha de ser caut!!! De moment insinuo que no hi ha res a pelar... que estic ací per una altra labor.

    bé srs/sres això és tot per avui, ara que he aprés a editar, seguiré explicant les experiències i costums!!!

    Petons a tothom!!!

    ResponderEliminar