...un petit fòssil fruit de la societat (el sistema) que li ha enquistat la fantasia, l’innocència, l’espontaneïtat i la candidesa dels infants per tal de crear un ciutadà modèlic que sorgeix de les entranyes del sistema educatiu i per tant de la política educativa que, des del S. XVIII, ha utilitzat les institucions educatives per controlar els gestos i la ment dels educands per obtenir una societat idealitzada. L’universalització de l’educació és el pretext de crear un cos social homogeni. Amb la igualtat sorgeix els paràmetres de la normalitat, el cos i ment estandarditzat, i, conseqüentment, la despersonalització de l’individu....
Així, l’infant deixa de ser infant en tant que entra en el projecte de l’adult, aquest últim elabora la formació, l’educació, i per què no?, el joc, en funció dels seus interessos, castrant l’espontaneïtat i la fantasia dels infants. El mestre és essencialment un homicida, un assassí, un exterminador del nen (P. Matthieu), en cap momentcontempla la possibilitat de demanar al nen què és el que vol fer. Els jocs acaben essent elaborats o guiats per l’adult, no existeix l’educació i el joc al lliure albir. Com deia Rousseau “(..) el hombre no quiere nada tal como lo ha echo la naturaleza, ni siquiera al hombre: necesita domar-lo para él, como un caballo de picadero; necesita deformar-lo a su gusto como a un árbol de su jardín”
L’adult empresona a l’infant en les entranyes al negar-li a aquest que es desenvolupi tal com és, al congelar-li les emocions per què es comporti com un adult...
..tal vegada, el motiu de què els adults organitzin l’esbarjo dels menuts sigui la necessitat de recuperar la infantesa, d’alliberar l’infant empresonat...
...així flueix la imaginació dels grans quan organitzen els jocs dels menuts.
El dimecres 19 d’agost varem organitzar un seguit d’activitas que anaven dirigides als alumnes del preescolar, nou barri, del barri Boris Vega. L’acte es va desenvolupar en el recinte de l’escola i en el camp de futbol, es van muntar diferents espais on es realitzava una activitat.
Als alumnes els varem organitzar una cursa de sacs,...
....un taller de pintura, on se’ls demanava que es posessin per parelles se’ls untava un dit de pintura i se’ls demanava que amb els ulls tancats pintessin la cara de la seva parella....
....aquest és el quadre que es va fer dels participants.
També es va fer el ball de les cadires....
....i alguns es van haver de mullar la cara per poder agafar, amb la boca, uns caramels que romanien en un plat de farina.
L’activitat, pels infants, va finalitzar amb la trencada de la pinyata (trencar l’olla), un ninot fet de paper encolat i que amaga molts bombones (caramels) i paletas (chupachups)...
.....mentre que pels adult, tot just s’iniciava la festa del sorgir de l’infant , on alguns van acabar arrebossats d’ou i farina...
...i la majoria pintats com indis, o, pallassos, als quals havíem enfarinat.
I aquesta és la gran controvèrsia, que al organitzar el joc dels infants anul·lem la seva creativitat per il·luminar l’infant que duem ocult...
No hay comentarios:
Publicar un comentario