viernes, 14 de agosto de 2009

Poca broma…


El divendres 8 d’agost varem fer una excursió a l’Estanzuela (una cascada que està a dues hores caminant del Municipi d’Estelí) amb los chavalos del projecte Salvando el nido i amb unes companyes Catalanes. La intenció d’aquesta excursióera fer una sessió terapèutica que conduirien els psicòlegs del projecte, juntament amb algunes activitats dissenyades per un servidor.

El dimecres ens varem reunir tot el grup per planificar la sortida, vam acordar que els chavalos, el psicòleg, el Doctor i un servidor aniríem a casa de l’Ivan (Doctor) per preparar el menú nica, mentre les companyes prepararien tallarines amb carn picada i salsa de tomàquet amb ceba, a la comunal.

Cada u de nosaltres s’havia de fer càrrec de algun ingredient, el menú sorpresa era “chorizo de zanahoria” i arròs amb tonyina.


El dijous a les cinc de la tarda ens varem presentar la meitat dels nois a casa l’Ivan per preparar el menú. Per variar, alguns chavalos van venir més tard amb els seus ingredients, d’altres ni tant sols es van presentar, el grup que hi érem ens varem posar mans a l’obra...

Primer es va fer el chorizo de zanahoria”, es va pelar i rallar la pastanaga que seguidament va ser posada en una olla amb oli calent. Mentre es coïa, varem ratllar el formatge, que s’afegiria a l’olla juntament amb vuit ous batuts.



Ivan fent el Chorizo de Zanahoria

En un altre espai uns joves estaven preparant el foc per coure l’arròs. Primer es van dedicar a trencar, amb un machete, uns troncs per fer la llenya i seguidament van fer un foc al terra de l’habitacle. Quan l’oli bullia van posar l’arròs i el van estarremenant per què es daurés.


Cristian Remenant l'arròs

Al cap d’uns minuts hi van afegir l’aigua per què es cogués, i finalment

es van afegir dues llaunes de tonyina.Mentre es coïa l’arròs va aparèixer l’Ivan, l’amo de la casa, per saber com ens havíem organitzat...

..sense solta ni volta va sorgir un diàleg un tant desconcertant:

- Ivan: Ese hijo puta de pato me tiene arto!!!.....

….esta embrujado, Rícard, por la noche no me deja dormir….. hay que matarlo.

- Ricard: (…?)

- I: Si Rícard, el pato esta embrujado, le vamos a cortar el cuello y lo haremos asado, le sacaremos las entrañas i le pondremos hie

rba buena…

- R: “ m’estan vacil·lant?, segueixo la corrent..” Claro, ay que cargarse el pato y luego lo rellenamos de tomillo y hierba buena…

- I: - agafa l’ànec y li comença estirar el coll – claro brotter, vamos a asar ése pato hijo puta y mañana nos lo comemos. CuacCuacCuaaac Cuaaaaaac…. crees que a las chicas les va a gustar?

- R: Mucho me temo que si saben que el pato era tuyo, no se lo coman…

- I: Le ponemos hierva buena y lo asamos…

- R: …también podríamos hacer pato a la naranja, jejejeje

- I: …jajaa a la naranja… venga Brotters,¿ quien le corta el cuello al pato?


I el cert és que un dels joves agafa l’ànec i se l’endu al costat de l’habitació on estavem cuinant....

...al cap d’una estona apareix en Cristian amb el cos de l’ànec i un altre jove amb el cap...

L’havien decapitat!!!! és sorprenent, si no venia al cas!!!!




Seguidament el pengen per les potes, mentre posen aigua a bullir per desplomar-lo. Mentre esta penjat, l’Ivan diu: Mira Rícard, ese pato está embrujado, todavía se mueve... CuacCuaaacCuacc!!



Cristia i Ivan Desplomant l'ànec

He de dir que van desplomar l’ànec i el van estar coent, l’any demà el van botar (tirar) al recinte de l’Estanzuela, estava incomestible, cremat!!!. Aquests Niques són sorprenents!!! encara no acabo de captar quan estan parlant en serio i quan estan fent conya.


Pel que fa a l’excursió, va anar bé, la caminada va ser llarga però divertida. En arribar a l’Estanzuela ens vam Banyar i després varem fer les activitats.

Un dels Chabalos es va fer uns talls al peu, va saltar d’una roca a l’aigua amb la mala sort que es va colpejar un la planta del peu i la tíbia. Amb tot, un d'ells va saber improvisar una

camilla i el vam poder dur a la sortida del recinte (quina organitacio!!), on al cap d’uns minuts varem poder parar un cotxe perquè se’n dugués al Chico a L’hospital.

No hay comentarios:

Publicar un comentario