Discriminació positiva

A vegades fer una sortida sense programar-la pot sortir molt bé, com el dia que vaig anar al canyó de Somoto, d’altres, desitjaries no haver sortit de casa, pel fet d’adonar-te’n que l’excursió no t’és profitosa perquè t’has equivocat de destí.

El dissabte 5 de desembre em llevava a les 4h de la matinada per agafar l’autobús que em duria a León. A les 6:45h m’enfilava a l’autobús i em deixava portar. La meva ment em feia una advertència, si feia estada a León podria ser que em trobés amb molts de guiris, doncs en un principi pensava que celebraven, el mateix dissabte, la Puríssima. Així que dins el mateix autobús, vaig decidir anar a Corinto, un poblet de la costa del pacífic a uns 40 km de León, fer estada allí i anar a visitar León el diumenge .

Dit i fet, quan vaig arribar a la terminal d’autobusos de León, vaig preguntar per l’autobús que em duria a Corinto. En la terminal hi ha una sèrie de persones que t’indiquen el bus que has d’agafar per anar a un lloc determinat. En un principi em van aconsellar de pujar en un minibus,. però aquest anava a Chinandega, i allí havia d’agafar un altre bus que em duria a Corinto, a més, el bitllet era més car, vaig pensar que un servidor no anava de turista, sinó de viatjant, i que era més interessant anar en un bus convencional. Finalment em van indicar el bus que em duria a Corinto, en arribar a ell, vaig preguntar a l’ajudant del conductor si aquell bus em duria a Corinto, aquest em va dir que anava a Chinandega i després a Corinto. Així que vaig pujar i hem vaig acomodar. S’ha de dir que una de les virtuts del sistema de transport Nicaragüenc és que són puntuals alhora de sortir, i que arriben al destí a l’hora indicada, això és així perquè no hi ha molt de trànsit en les carreteres, només en aquelles que passen per l’interior d’una població.

Una peculiaritat del transport públic, és que un, quan puja al bus, s’acomoda i tal vegada a mig trajecte passa l’ajudant del conductor per cobrar l’import del viatge. El preu d’aquets varia en funció del lloc on es baixi. Així que a mig camí, em ve l’ajudant del conductor i em pregunta què on vaig, li responc que vaig a Corinto, i ell em contesta que aquell bus només arriba a Chinandega, i que allí n’hauré d’agafar un altre. Hem quedo sorprès!, li manifesto que això no és el que se’m havia indicat quan pujava al vehicle.....

...la meva indignació provoca una conversa amb el passatger que hi ha al meu costat, que a sota veu em diu que és una característica dels ajudants de conductor, donar una informació errònia per tal de tenir beneficis immediats sense tenir en compte que d’aquesta manera poden perdre clients. Iniciem una conversa i m’acaba donant el seu telèfon. Resulta que el senyor és de León i em convida a trucar-lo, el dia que vagi, per busacr-me un hostatge econòmic i per ensenyar-me la ciutat. En arribar a Chinandega baixem de l’autobús, i m’indica el bus que em conduirà a Corinto. M’enfilo a aquest i em deixo portar al lloc de destí.

En arribar, em proposo cercar un hostatge per dormir, de fet, en el bus, havia preguntat a algú si em podia aconsellar algun lloc que fos econòmic, net i segur. El subjecte em va indicar d’anar al hospedaje Doña Paca, prop de la plaça central. Al baixar del bus, vaig preguntar per l’Hostal, però no em van saber indicar, amb tot em van dur a un Hospedaje, anomenat Vargas. La Dona de l’estada em va ensenyar una habitació per dormir, on hi havia un llit, i un bany, el seu preu era de 10 dòlars. Un servidor, però, que ha aprés que als cheles (els blancs) o estrangers, sempre els cobren de més, va estar negociant el preu, finalment vaig pagar 7 dòlars.

Era força tard, tal vegada les 11 del matí, quan em disposava a anar a la platja, així que vaig fer per sortir de l’hostal. Dir-vos que em va ser impossibles, m’havien deixat tancat!!! no podia sortir al carrer, em vaig sentir pres dins un espai que em resultava desconegut. Al cap de cinc minuts va aparèixer la recepcionista, venia del carrer i havia anat a comprar un refresc...

Finalment vaig poder complir el meu propòsit d’anar a la platja a passar el dia. Abans però m’havia proveït d’una ampolla d’aigua i quatre pomes. En arribar, em vaig estar banyant, i vaig aprofitar per fer un tomb. Casualment, davant de la platja hi havia unes illes que en certa manera eren temptadores per visitar, però quan un viatge sol, aprèn a dur el mínim de diners a sobre, per no endur-se un ensurt.

Mentre feia el tomb, i em banyava, es van fer les quatre de la tarda. Pel que em van explicar uns nens aquella hora és la més indicada per banyar-se, perquè puja el nivell del mar i aquest està més tranquil. Així que mentre passejava vaig veure a un grup de joves jugant a fútbol, d’altres que es banyaven, i a tres nens que jugaven a enterrar a un d’ells. En Merlin, un dels infants em va demanar que li dónes un dolar, em vaig acostar a ells, i li vaig preguntar que si pensava que amb la fatxa que duia (anava amb banyador i una bossa penjada a les espatlles) podia dur diners a sobre. Li vaig dir que no hi havia dòlars, però que els podia fer una foto. Així que ja em teniu a en Merlin, en Cristóbal i en Jonathan, posant...

... en acabar vaig decidir anar a l’habitació, dutxar-me i anar a fer un tomb pel poble. En arribar a l’hostal, vaig entrar a l’alcova disposat a treure’m la sal. Quina gran sorpresa quan vaig veure que la dutxa no funcionava, i que en el plat de dutxa hi havia un cubell ple d’aigua amb un bol de plàstic. Així, que vaig haver de fer una dutxa afro.

En acabar vaig sortir al carrer a fer un tomb. Dir-vos que he descobert que soc tremendament dolent alhora d’orientar-me i que vaig estar transitant pels carrers de Corinto, cercant algun monument o edifici que resultés significatiu. Certament hi ha l’antiga estació de tren, però poca cosa més. Així que em vaig disposar a trobar un lloc per sopar i anar a dormir per marxar d’hora cap a León.

Al dia següent pujava a un bus que em duia cap a Chinandega, en arribar a aquesta ciutat, agafava un altre bus destinació León. En arribar a la terminal d’autobusos, vaig preguntar com es podria anar al centre de la ciutat, on hi ha la Catedral. El cert es que em van recomanar de pujar a un bus urbà, ja que el centre restava molt lluny. Després vaig poder experimentar que la distància entre la terminal i la catedral és, aproximadament, de 15 minuts caminant......

Dir-vos que León és una ciutat per visitar tranquil·lament, amb temps, perquè és una ciutat colonial que té forces edificis i monuments per visitar, alhora, sembla ser que les platges de León ofereixen bones postes de sol. Aquell dia em vaig proposar de fer una foto a la catedral, i a la UNAN León, la facultat.

A dos quarts de dues de la tarda, em dirigia vers la terminal, per agafar l’únic bus que em duria a Estelí. Com a anècdota, us explicaré que tenia la necessitat de comprar-me un refresc per hidratar-me. és sabut que a Nicaragua, l’única aigua potable que raja de les aixetes, és la d’Estelí, així, que comprar un Fresco (beguda que es fa amb fruits i aigua) a qualsevol ciutat lluny d’Estelí és exposar-se a una descomposició, així, que vaig decidir comprar una gasosa (beguda amb gas). En la pròpia terminal, em vaig atansar a una dona que venia begudes, i li vaig preguntar el preu d’una d’elles. La bona dona em va dir que valien 12 cordobas, però ràpidament em va di que valia un. Un servidor, li va preguntar si eren dotze o un, ella va manifestar que el preu de la beguda era un. Així que em vaig posar la mà a la butxaca i li vaig oferir un còrdoba (0’03 dòlars, aproximadament). La dona em va mirar estupefacte, no entenia res, i em va aclarir que la beguda valia un dòlar. Vaig optar per anar a una tenda a comprar un refresc, ja que aquell cap de setmana ja n’havia tingut prou d’abusos. El refresc em va costar 8 Cordobas.

Tal vegada alguns de vosaltres deveu pensar: I a què ve el títol de l’enunciat amb el que ens està narrant. Doncs bé, últimament m’estic donant compte que en aquest país, pel sol fet de ser estranger, et cobren de més, ja sigui al mercat, quan vas ha cercar una habitació per viure, o quan vas a pernoctar a un espai natural. Com a fet curiós, explicar-vos que el passat divendres 11 de desembre, varem anar amb alguns joves del projecte a Miraflor. Perquè us feu una idea,el preu del dinar, del sopar, de dormir i l’esmorzar, és de 12 dòlars pels niques, mentre que si ets estranger et cobren 20 dòlars. A l’hora de sopar, tots els joves i l’equip tècnic del projecte van menjar un menú, mentre que a un servidor li oferien un altre, una mica diferent. Si sabéssiu com me’n vaig sentir de malament.... em sentia descriminat i marginat. Després vaig anar a pagar el servei, i li vaig preguntar a l’encarregada el motiu pel qual m’havien servit un plat diferent. Em va manifestar que els estrangers preferien menjar un altre tipus de menjar, en comptes del que ells servien. Els vaig dir que en cap moment m’havien consultat, alhora els vaig demanar que m’expliquessin perquè havia de pagar més que els meus companys, quan havíem rebut el mateix servei. Els vaig explicar que aquell era un exercici de discriminació positiva, ja que ells pensaven que els estrangers duien molts diners i que per això els pujaven els preus, i que aquest fet representava discriminar-me davant el grup.

El company que m’acompanyava, va comentar davant l’encarregada la possibilitat de què un servidor aconsellés anar a visitar Miraflor, el cert és que no sabia si estava de broma, però crec que la causa de què m’arreglessin el preu, a 15 dòlars, deuria ser el fet de què manifestes que era una contrarietat que per un costat et cobressin de més, i per l’altre esperessin que fessis propaganda de la reserva natural, i què els dic? vaig manifestar a l’encarregada i al company, - aneu a Miraflor que pel mateix servei us cobraran 8 dòlars de més. Així va ser com s’ho van pensar i em van fer una rebaixa.