El Castell del “Robledo”

El dissabte 28 de novembre em convidaven a assistir a una jornada de vacunació a un rancho que hi ha a Miraflor, a la zona del robledo. Aquesta activitat es duria a terme el diumenge, per això vaig quedar amb en Buanerge, veterinari i ensinistrador de cavalls, que l’aniria a cercar a casa seva a les 7:30h del matí.

El diumenge vaig arribar a casa del veterinari a les 7:40h, amb la idea de marxar vers a Miraflor a les 8h. La puntualitat nica, però, va resultar ser fidel a les seva tradició, així que a les 9h marxàvem, caminant, cap el parc infantil, per anar a buscar a l’Abelardo (Chepito) que ens duria amb la seva furgoneta al Robledo. En arribar a casa d’en Chepito, ens van oferir esmorzar, un plat de gallopinto amb cuajada (arròs amb frèjols i formatge). Un servidor va desistir l’oferta, ja que el seu estómac, tot just, iniciava la digestió d’aquest menjar.

A les 9:30h anàvem al garatge d’en Chepito, a cercar la furgoneta.....

.....resulta que aquest vehicle té un procediment força peculiar per arrancar, el conductor seu al seient que hi ha davant del volant (obvi, no?), mentre que els acompanyants empenyen el vehicle fins que aquest es posa en marxa. Així, que ja teniu al Buanerge, en Huascar i un servidor empenyent la tartana (furgoneta) vers la panamericana. En arribar allí, la furgoneta s’engega, però al voler accedir a aquesta via, es para.....

Així que el trio ens posem a empènyer la tartana enmig del trànsit del que seria una carretera nacional.

Tot hi aquest incident, manifestar que el viatge va anar prou bé, la durada d’aquest, va ser d’una hora, seguint un paisatge muntanyenc que ens duria al “Castillo” del robledo. En arribar a allí, varem baixar de la furgoneta per posar-nos mans a l’obra. La tasca d’aquell dia era anar a cercar les

vaques d’en Chepito, que estaven pasturant, per injecta’ls-hi vitamines, antiparàsits, immunitzant i finalment banyar-les (ruixar-les) amb un líquid que els trauria qualsevol insecte que duguessin adherit a la pell, i mataria les mosques. Abans, però, havíem d’esperar a un Sr. que ens indicaria on estaven les vaques. Mentre el grup esperava, un servidor va decidir anar a fer un tomb per la zona..

...així que vaig agafar el camí que em duria a un cul de sac, i és que a Nicaragua, una de les curiositats és que els espais verds que voregen els camins que et duen a la muntanya, estan ballats, de tal manera que si vols fer una excursió, no pots sortir de la ruta establerta, això em va fer pensar que hi ha una manca de llibertat de moviment perquè no pots fer camí al caminar, alhora els camins acaben desembocant en la propietat privada. Per tant, quan vaig arribar a una balla que m’impedia seguir el meu curs, vaig girar cua, per reunir-me amb els companys. En arribar al Castillo, en Tomàs em va indicar que la resta del grup havia anat a cercar les vaques, per això vaig seguir la direcció que m’indicava. L’objectiu era dur el ramat al corral per dur a terme la nostra comesa.

Un cop les vaques van haver entrat a un espai ballat, en Huascar va posar sal a unes roques perquè els animals en prenguessin, Pel que em van explicar, se’ls dóna sal a les vaques perquè els ajudi a sintetitzar els nutrients, a més, com que la sal els fa agafar set beuen més aigua i aquesta els fa produir més llet...

...Un cop realitzat aquest ritual, es va procedir a injectar a cada una de les vaques. Primer es va intentar dur a terme aquesta acció en el mateix espai on havien pres la sal, el procediment que es seguia era: en primer lloc, un llençava, al cap de l’animal, un mecate (corda) per lligar-li al coll y immobilitzar-li el morro, mentre un altre, li estirava la cua. En segon lloc, el veterinari iniciava el ritual d’injeccions. Aquesta manera de fer, resultava un tan perillosa, ja que la vaca feia coces o es movia d’un costat a l’altre, i això impedia clavar l’agulla de la xeringa a la vena, o fer una injecció intramuscular, a més, el veterinari de tant en quant rebia alguna trompada i el procés era una mica lent, si havíem de vacunar a vint-i-quatre vaques i cinc vedells. Un cop injectada la vaca, se li posava una marca de pintura al cap.

Així, es va decidir vacunar a les vaques, utilitzant una mànega passarel·la envoltada per unes balles paral·leles. En aquest espai hi entraven sis vaques que miraven de situar-se de la millor manera possible per ser injectades.

Com es pot veure en la foto, aquests animals quedaven atrapats en un cul de sac, i no podien retrocedir perquè darrera l’ultima vaca, es posava un travesser que unia les dues paral·leles, de tal manera que obligava, als animals, fer pressió cap endavant. La por, les feia defecar, o bé les feia caure al terra.

En acabar de vacunar les vaques, en Buanerge em va comentar que si volia “culear” als vedells. Ell utilitzava el mot “culear” amb ironia, i donant-li el significat de injectar la vacuna amb la xeringa, quan de fet, “culear” vol dir posar un altre tipus d’injecció, mentre es mou el cul endavant

i enrere...

Manifestar que en Buanerge és de la broma, així que li vaig explicar que ja sabia de que anava aquell mot, i que tan sols pensava en fornicar, vejam si tenia un penis per cervell.

Seguint la broma, li vaig dir que m’agradaria “culear” els vedells, però que la injecció la poses ell, i un servidor empenyeria l’èmbol per injectar el líquid. I així ho varem fer. El Veterinari va agafar un vedell, el va tombar al terra, i em va indicar que poses el meu pes sobre l’animal per injectar-li el medicament. Mentre m’ensenyava com es feia, en Buanerge, estava situat al llom del vedell, i un servidor estava situat al ventre, de tal manera que l’animal, per defensar-se, em podia fer algun cop.

En acabar de posar les vitamines, en Buanerge em va demanar que em poses on ell estava, i que mantingués al vedell immobilitzat, i així ho vaig fer, mentre ell discutia amb en Huascar i l’Abelardo, si posaven la injecció de l’antrax al vedell. Així que ja em teniu, durant cinc minuts, immobilitzant

a l’animaló que pretenia posar-se d’en peus. Degut a això, vaig decidir separar el màxim els genolls, que reposaven damunt el vedell, de tal manera que retenia el cap i les cames del darrera. Ja que em van fer esperar, els vaig demanar que em fessin una fotografia, per tal de què quedés immortalitzada la meva immobilització.

En acabar de “culear” els vedells, van ruixar les vaques amb un compost per mata’ls-hi les mosques i d’altres insectes que duen adherits a la pell.

En acabar la tasca, se’m va reptar a cavalcar el cavall que duia l’oncle d’en Buanerge, naturalment, vaig acceptar el repte, i em vaig enfilar a aquest perquè em fessin una foto un tant quixotesca.....

...aquest cop, però, tenint una mica més d’experiència amb els cavalls.

A les 16h, empenyíem, novament, la tartana per tornar a Estelí, al llarg del trajecte va pujar un home, dues noies i un nen, per què els duguéssim a la ciutat.