La nit de Nadal i el cap d’any a Estelí.

Es fa difícil descriure les festes nadalenques d’una altra cultura, si prèviament no s’han viscut i tot hi haver-les viscut, encara no tinc gaire clar com es celebren, tant sols se que únicament es celebra, a Nicaragua, la nit de Nadal i el cap d’any.

El que em queda clar, és que si et conviden a viure un esdeveniment d’aquestes magnituds, hi has d’assistir, encara que la invitació et vingui per diferents vincles establerts. En un primer moment em disposava a passar la nit de Nadal a casa en Marwin i la Berta, juntament amb els seus fills i les seves parelles. En Jasser, el fill de la casa, em va convidar a passar la nit de Nadal amb ells, tot entusiasmat em va dir que aquella nit feien l’amic invisible i que li agradaria que la passes amb ells.

Al cap d’uns dies, fent compres per Estelí, em vaig trobar a don Chico, paleta i venedor de pa, que viu al Boris Vega, una persona molt humil però alhora molt noble i treballadora. Chico (Francisco) em va convidar a passar la nit de Nadal a casa seva, li vaig explicar que passaria aquella nit amb la família d’en Marwin, ell va insistir i em va demanar que, si més no, em passes per la seva casa al voltant de les cinc de la tarda per fer un brindis, i així varem quedar...

En aquestes dates, és important senyalar que a Estelí es fan diverses activitats, els dissabtes 5, 12 de desembre hi ha la nit de compres. Aquella nit, els establiments obren fins les 22h del vespre, cal tenir present que la majoria de les tendes obren a les 8h del matí i tanquen, com a molt tard, a les 6h de la tarda, que ja és negre nit. A més, el carrer central passa a ser de vianants ja que hi instal·len diferents parades, de menjar, de dolços, etc.

El dissabte 19 de desembre hi ha un carnaval, on desfilen, pel carrer central, algunes carrosses decorades...

També hi ha unes bandes de música amb les seves palilleres (noies que ballen al ritme de la música) que donen molta animació al municipi...

...Aquell dia,també, hi va haver davant de l’alcaldia diferents actuacions musicals.

...El dia 24 de desembre a la tarda, m’encaminava vers el Boris Vega per anar a casa de don Chico, en arribar i veure que no hi era, vaig decidir anar a felicitar les festes a la Patrícia, una veïna del barri, i a la seva família. Al entrar a casa seva, varem estar platicant una bona estona, alhora em van convidar a passar la nit de Nadal, li vaig explicar on celebrava la Nit de Nadal. Amb tot, vaig fer un brindis, amb una cervesa, per desitjar-los-hi unes bones festes. En acabar, em vaig encaminar, de nou, a casa d’en Chico. Aquest cop si que hi era, i em va conduir al pati, on estava fent uns beures amb en Franck, un suïs. Amb ells varem estar platicant sobre la idiosincràsia nica, i entre observació i observació, ens humitejàvem la gola amb un suc de taronja banyat amb un licor de Suïssa. De sobte, vaig mirar el rellotge i vaig veure que eren les 10h de la nit, així que vaig haver de partir corrents per anar a casa en Marwin, ja que allí m’hi esperaven. Un cop vaig arribar, vaig veure que allí hi havia festa grossa, els convidats estaven ballant al porxo...

...al veure’m, la Berta em va oferir el sopar de Nadal, llom de porc acompanyat d’hortalisses i pollastre farcit. El cert és que no entenia res, únicament menjava un servidor, mentre la resta ballava o platicava al porxo, o bé romania encantat mirant el televisor.

Així, vaig sopar a l’expectativa del que passava. Em van anunciar que l’amic invisible ja l’havien fet i que tant sols mancava alguns regals per donar. Mentre sopava es van acabar de donar els regals i en acabar, vaig observar que alguns dels comensals menjaven carn que s’estava fent en una graella. Tot això, em va estranyar d’allò més, ja quan havia arribat em vaig donar compte que no hi havia cap taula parada, ni plats bruts, senyal de que havien sopat, o nets esperant ser plens per iniciar el sopar. Al cap de dues hora, els joves de la casa, pujaven a un cotxe i marxaven al centre a fer un tomb. Després d’escoltar a en Marwin cantar ranxeres al caraoque, varem decidir de portar-me a casa, ja eren prop de la una de la matinada.

Val a dir que aquestes dates són idònies per consumir guaro (licor) de bon dematí fins ben entrada la nit.. per això el dia 25 no el celebren, perquè es recuperen de la goma (ressaca) de la nit de Nadal i alhora, aquest és un dia en que ningú treballa, dia feriado.

El cap d’any el vaig passar a casa la Patrícia. La nit de Nadal, quan vaig anar a felicitar les festes a la família, em van demanar de sopar amb elles la nit del trenta-u, un servidor va acceptar i es va comprometre a fer, in situ, una truita de patates, plat gastronòmic que ací desconeixen. El meu propòsit era ensenyar a les dones de la casa (només hi viuen dones en aquella casa) a fer aquest senzill i exquisit menjar...

...Així que quan vaig arribar, vaig veure que tota la família seia al carrer a l’entrada de la casa. Allí les senyores i senyoretes feien safareig sobre el dia a dia dels veïns. Un cop vaig ser informat de les novetats de la gent del barri, vaig decidir anar a la cuina a fer la truita. Mentre preparava els ingredients, la Patrícia i la seva germana observaven com elaborava el plat....

...un servidor es preguntava i preguntava on es faria el sopar de cap d’any, les dues noies em varen contestar que podíem sopar al carrer o a la saleta.

En acabar de fer la truita, tal vegada eren les 10h del vespre, varem decidir que començaríem a sopar. Pel que em van explicar, la tradició és esperar fins les 12h de la nit i aleshores començar a sopar, així és com es celebra la nit de cap d’any, menjant, bevent guaro i escoltant música a tot drap.

Bé, nosaltres varem decidir sopar i ho varem fer a la saleta...

...així, cada un dels comensals s’instal·lava allí on podia, i quan et donaven el plat ple, començaves a menjar. Així que ja ens teniu un davant de l’altre assaborint el petit àgape, en silenci, sense esperar que tothom tingués el plat servit....

Aquell era el moment per immortalitzar-lo, així que vaig decidir fer algunes fotos per què quedessin en el record.

En acabar de sopar, varen posar música, les joves de la casa i el nét es van posar a ballar. Dir que ací les persones tenen el ritme al cos, sembla com si aquest fos connatural.

A les 12h de la nit, es va cremar un ninot vestit amb roba vella que simbolitza la mort de l’any que es deixa, el 2009, per donar entrada al novell any.

Així és com es celebra l’any nou en algunes famílies d’Estelí...

...aquell va ser un dia idoni per complir amb el desig de la Mireia H. que em demanava que oferís a les meves amistat un brindis amb Ron Flor de Caña....

.....I amb aquest brindis, de soda i ron, desitjo a la meva família, les meves amistats i aquells que hàgiu gosat entrar en aquest blog, molta salut, amor, m

oments de felicitat i que els somnis que alberguem es facin realitat.