Dos infants es casen.

Corren veus que diuen què si has estat a Nicaragua has d’anar a un casament, un belatori o a la celebració del quinze anys d’una adolescent. En qualssevol d’aquests esdeveniments hi ha una gran festa on es reuneix la família i els amics.

Ara per ara tant sols he assistit a un casament, però no és estrany caminar pels carrers d’Estelí i per mitjà del perifoneo (cotxe amb gran altaveus) escoltar com s’anuncia el dia i lloc on es durà a terme la cerimònia d’un difunt.

L’adolescent que celebra els quinze anys es festeja que aquesta a deixat de ser una nena i passa a ser una persona adulta, tal vegada des del discurs dogmàtic de l’església, és com celebrar que l’adolescent és fecunda, apta per l’engranatge de la reproducció.

Sembla ser que el 80% de les joves són mares solteres i que un bon nombre d’adolescent d’entre 12 i 15 anys queden embarassades. Tal vegada hauríem de cercar la causa d’aquest fenomen en la una d’educació, valors i al discurs eclesiàstic que tant arcaic ens resulta a alguns Europeus. Pels conservadors l’ús del preservatiu és, en certa manera, com una estratagema d’eutanàsia on es priva la vida a un futur ser que està en procés de formació. Cada espermatozou mort i cada òvul que no sigui fecundat en l’acte amatori és un acte de censura vers el paper reproductor de la dona.

El dissabte 2 de gener d’enguany assistia a l’enllaç matrimonial d’en Jasser de setze anys i la MªElena de disset anys. Els dos vailets es casaven sota el consentiment d’ambdues famílies, tot i que els pares d’ell es mostraven contraris. La causa de semblant esdeveniment és la manca de precaució en la relació sexual. La família d’ell considerava que no feia falta casar-se per vetllar per la criatura sinó que hi havia d’haver la responsabilitat de fer-se càrrec de l’infant, donant-li amor i assumint les despeses. Però els dos adolescent estaven disposats a contraure matrimoni i fer-se càrrec del nou vingut.

Considero injust entrar en judicis morals sobre la decisió presa pel Jasser i la Mª Elena més aviat els desitjo el millor, és a dir, que les coses els vagin bé per poder cuidar de la criatura i que ambdós s’estimin i es donin suport en aquesta nova etapa de la vida. Ara per ara, estan treballant de valent per estalviar diners per l’infant/a que naixerà d’ací sis mesos.

El casament es celebrava a les sis de la tarda en l’església del Calvario. El que més em va sorprendre és que aquell dia en el mateix indret i a la mateixa hora es celebrarien dos enllaços. Manifestar que l’església va ser decorada pels propis nuvis i que la cerimònia va ser bonica de poder veure i viure.

Un altre fet que em va encuriosir, és que en l’acte religiós hi pot assistir qualsevol persona, sigui o no convidada pels nuvis, i que afortunadament, els convidats anaven vestits humilment. Em de tenir present que els familiars dels nuvis són ben humils i no es gasten el pocs diners que tenen en corbates i americanes... tal vegada aquest és un dels motius que em sentís tant còmode, en aquest esdeveniment els únics que anaven guapos eren els nuvis....

...els pares dels nuvis i les responsables de dur la cua de la novia, els anells i el rosari.

El banquet es va fer a l’Oassis, un establiment on et lloguen l’espai per aquests tipus d’esdeveniments. El menú el van elaborar la Berta, mare d’en Jasser, i l’àvia de la Mª Elena, van cuinar per 300 comensals, de fet, l’àvia no va dormir en tota la nit, i la Berta es va posar a cuinar el dia anterior....

En arribar a l’Oassis, varem estar esperant que organitzessin les taules escoltant música de Phil Collins.

Un cop tots varem estar entaulats, els nuvis i els pares d’aquests servien els plats als convidats. Manifestar que en Jasser va ser un bon amfitrió, i que la parella va saber dur, prou bé, la tensió d’aquests tipus d’esdeveniments. El que més em va sobtar és el vincle que s’ha establert entre en Jasser i un servidor, en tot moment es va mostrar molt atent, tant a l’església, on em va cridar per fer-me una foto amb ells, com en el banquet on es mostrava preocupat per si havia pogut menjar els dos plats (arròs amb amanida de verdures bullides amb salsa blanca i llom amb verdures).

Després de l’àpat, hi va haver ball, dir-vos que un servidor no va gosar posar-se a ballar, ja que ací duen el ritme al cos i no era qüestió de fer el ridícul.